 |
| 1r. contacte: Rascar el gel del vidre |
 |
| Boira al carrer |
Ha començat el fred,
la catifa que hi ha al matí és humida i freda, l’ambient espès, gris i trist.
 |
| El parc sembla benn bé un bosc |
 |
| El gel ho plastifica tot! |
L’enigma sempre és davant perquè la boira no et deixa veure més enllà del camí,
afortunadament ben conegut.
Les fulles tremolen sota la capa blanquinosa amb
que les ha recobert el fred. El parc està buit, plora en la seva solitud, té
l’ànima entristida i melangiosa. Tothom fuig del carrer i va a la seva. No dóna
bo entretenir-se amb aquest ambient. Tots a cobert i per feina. Ja hi haurà
millors moments per entretenir el passeig, quan el sol desperti i acaroni amb
els seus rajos i ja no ens surti fum de la boca.
Diuen que ha arribat l'hivern, oi? A mi m'agrada. El que no m'agrada tant és tenir el fred calant els ossos. Però mentre em pugui tapar...
ResponEliminaUn parc com un bosc, un bosc plenet de boira. El fred en l'ànima, i l'ànima... morta.
ResponEliminaA Granollers nevava un munt! Salut i fred.
ResponElimina