dimarts, 3 d’abril de 2012

EVA

Vaig anar a veure Eva per casualitat.
Em va sorprendre positivament.
La pel·lícula és, aparentment una història freda, enmig d'un paisatge també fred. El futur proper del 2041. Un futur en que els humans viuen rodejats de robots, cada vegada més perfectament dotats de "humanitat". Els animals domèstics són mecànics però semblen dotats de "vida". I altres personatges corrents en la quotidianitat també s'han robotitzat (com p.e. el personal del servei) tot i la seva aparença i comportament cada vegada més humà.
De fet la història gira al voltant d'un reputat enginyer cibernètic a qui se li encarrega des de la Universitat de Santa Irene la creació d'un nen robot. Quan l'Alex torna es retroba amb el seu germà i la que ara és la seva dona, ambdós companys d'antics projectes, i amb els qui es remou vells sentiments que semblaven superats. L'Eva és la filla del seu germà i la Lana, que sembla havia estat la seva novia o alguna persona molt especial per a ell. L'Eva és una nena molt especial amb la que des del primer moment s'hi estableix una relació magnètica i plena de complicitats. L'Eva és el fil conductor del desig de dotar d'ànima als robots, el gran projecte que es persegueix des de fa temps per la Facultat de Robòtica. L'Eva és l'encarnació viva d'aquest projecte, però això només se sap cap al final, quan aquesta perfecció falla.
Curiositat:Em va sorprendre que al 2041 ballessin amb el David Bowie i el seu Space Oddity

"Los efectos especiales están muy logrados y perfectamente compenetrados con la historia, ayudando a crear una ambientación del futuro año 2041 realmente creíble... También está bien conseguido el drama entre los personajes, dado que, más allá de un filme de ciencia ficción, "Eva" teje una historia de cuentas pendientes con el pasado, amores frustrados y creaciones robóticas con sencillez y, a la vez, con convicción." Cinelandia.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada