dimecres, 10 de juliol del 2013

Aferrades i/o abraçades

Fa un temps que vaig descobrir el valor de les abraçades. Em refereixo a les abraçades fora del teu cercle de familiars i amics més propers (amb els qui per cert a vegades es van perdent).


En una de les conferències a les que sovint assiteixo hi havia uns representants d'una d'aquestes "organitzacions" que fan abraçades. Sí, dit així no queda massa bé, però no sé de quina altra manera explicar-ho. 

Resulta que a la sortida i després d'haver explicat el seu projecte abraçaven a la gent que se'ls hi acostava amb tal finalitat. Una amiga que m'acompanyava no va voler-hi participar però jo que m'apunto a un bombardeig ho vaig voler provar. Vaig rebre una abraçada anònima fantàstica. Va ser molt maca. No sé com ho puc explicar millor perquè aquestes coses s'han de sentir però en aquell moment em va transmetre calidesa, tendresa, comfort. Va ser efímer però bonic. Em va fer pensar que com en tot se n'ha de saber de fer les coses i hi ha abraçades i abraçades.
Temps després va venir l'Amma a la meva ciutat. N'havia sentit meravelles de les seves abraçades i hi vaig anar. En el primer intent va ser impossible. Llargues cues amb número agafat hores abans per rebre una abraçada, i amb una mica de sort em podia tocar cap a la 1 de la matinada o més. Vaig desistir. Però l'any següent va tornar i vaig matinar més per poder anar a buscar número només obrir les portes. Vaig agafar número cap a les 8:30h i vaig aconseguir que m'abracés a les 14h. No vaig sentir res amb aquella abraçada. Quina decepció després de tot el tinglado. 

I direu, bé i tot això a què ve? Doncs tot això m'ha servit per reactivar la cultura de l'abraçada entre la gent més propera. Començant per la pròpia família amb la que a vegades hem deixat perdre aquestes coses no sé per què. I continuant per la gent que et vas trobant en el teu camí i que poden ser més receptius a aquestes coses. 

Els qui pugueu, practiqueu-ho. Feu abraçades sentides, sinceres, carregades d'estima i sentireu en vosaltres mateixos la recompensa.

(A partir de la proposta de Sa Lluna)

7 comentaris:

  1. Doncs, sí, la veritat és que ho practico tant com puc... crec que arribar als nivells de l'Amma desvirtua qualsevol abraçada... tampoc no cal.

    D'una manera molt més senzilla se'n pot treure molt més profit.

    ResponElimina
  2. tan fàcil que diem per telèfon:una abraçada,. Després quan estem davant la persona sovint ens ho deixem perdre. Practiquem

    ResponElimina
  3. Vols participar a l'11 de setembre blocaire?

    Et convidem a participar a aquest blog
    Blog-via cap a la independència

    ResponElimina
  4. Jo tinc enyor d'aquelles abraçades que sempre foren secretes... Encara, i en l'estat en què es trobarà aquell cos, segurament l'abraçaria, ja saps que sóc un malparit per a tot això...

    ResponElimina
  5. No m'estranya que després d'esperar tantes hores no sentissis res, això és massa prefabricat per funcionar. Però la cultura de l'abraçada va bé, cert que hi ha abraçades i abraçades, ho he experimentat al llarg de la vida. En tinc unes al cap que em feia una persona, que en realitat ha tingut poca importància a la meva vida, però aquelles abraçades eren força insuperables. La sensació que transmetien era molt forta.

    ResponElimina
  6. Raonament que també comparteixo. No hi ha res millor que sentir i fer-se sentir i què millor que una bona aferradeta o abraçada!!??
    Jo tinc unes quantes en el record que m'han deixat una empremta inesborrable.
    Sóc de les que li agraden aquestes coses, què vols que et digui!! ;)

    Gràcies per compartir!
    Aferradetes!

    ResponElimina
  7. Les que faig, procuro que siguin sinceres i càlides, i fer-les si les he promès. Les que em fan... algunes són inoblidables...i les repetiria sempre...No puc fer-hi més ;)

    Una abraçada dolça, nena.

    ResponElimina