divendres, 13 de juny del 2014

Quina olor fa el meu carrer!

El meu carrer sembla un altre.
L'ombra refrescant el cobreix amorosament.
La calor es fa soportable,
quan surts a passejar per ell.



Els til·lers es mostren ufanosos,
florits generosament,
ens regalen el seu embriagador aroma,
conduint-nos a un viatge plaent.


Deixo la finestra oberta aquests dies
l'aire corre i la lluna em fa l'ullet,
el cop d'alè perfumat m'acompanya,
ensumo profundament la dolçor,
dels xanglots grocs que pengen
sota les fulles dels arbres del meu carrer.




4 comentaris:

  1. Ahir mateix vaig passejar per un carrer (que no és el meu) sota els til.lers... I també vaig veure qui recollia la til.la i se n'omplia bosses... Amb prou cura i sense fer malbé ni branques ni fulles.

    ResponElimina
  2. I aquests dies, tot i que ja fa una temporada, les al·lèrgies estan a flor de pell. Tanta planteta florida i olorosa fa estralls.

    ResponElimina
  3. Un carrer bonic i olorós el teu, m'agraden els carrers flanquejats per rengleres d'arbres, sobretot si són de fulla caduca; ombra a l'estiu, solet a l'hivern i si com avui la lluna plena et fa l'ullet...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  4. un carrer que fa goig benvinguts til·lers!
    al meu carrer hi tinc mèlies i palmeres però no és el mateix
    bon cap de setmana olorós !

    ResponElimina