dimarts, 25 d’abril de 2017

La família cargol va d'excursió


Efectivament els cargols grans i els petits surten a explorar el terreny.
Ells no fan com nosaltres que quan plou ens quedem a casa si les obligacions ens ho permeten. Ells al contrari, quan comença a tronar ja preparen les antenes i a córrer. I si troben una fulla de bleda, com és el cas, a degustar-ne el que es pugui. 
I que ningú s'aturi perquè sinó et passen per sobre. Amb quatre gotes agafen una energia desmesurada, arrosseguen sense mandra tota la carcassa i estiren el múscul tant com poden per anar pasturant per tot arreu, anant-se orientant i tantejant el terreny amb la punta de les antenes i per suposat, deixant rastre.

I no saben que corren un gran perill si es creuen amb mi. Jo, com a bona lleidatana, sóc fan dels cargols! M'encanten! I cargol que trobo, a la cargolera! Poc a poc vaig col·leccionant-los fins a tenir-ne una ració i llavors, a la cassola! Però d'això ja en faré un altre post.

diumenge, 23 d’abril de 2017

Sant Jordi


ÚNICA, INIGUALABLE, IRREPETIBLE.
PELL DE VELLUT, AROMA DOLÇ INTENS, COLOR ELEGANT.
EL MEU REGAL A TOTS VOSALTRES EN UN DIA ESPECIAL COM EL QUE ÉS AVUI.

dissabte, 15 d’abril de 2017

ZZZzzz,,,

Diuen que la son no es recupera, Igual que el temps perdut. Tot i que d’això del temps perdut en podríem fer moltes lectures i potser del concepte de perdre el temps conclouríem que és relatiu i que potser passa com amb l’energia que ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma...uff, deixo ja de barrejar teoremes que els físics em diran que cometo “sacrilegi”.
I torno al començament.

En la meva vida quotidiana dormo 6 hores com a mitja cada nit. Fatal, ja ho sé, però no m’organitzo per fer-ho millor i me’n vaig molt tard a dormir. I després ben d’hora ja em desperto i no puc estar més al llit o bé perquè tinc feina o bé perquè no m’hi trobo bé. En canvi, aquests dies dormo com un liró. M’adorno al sofà al vespre després de sopar, Empalmo quan me’n vaig al llit i no em llevo fins que el cos em diu prou que poden ser ben be les 9 passades. I a la tarda si m’hi deixo anar també m’acluco a la migdiada... No em conec! Però mira, si el cos m’ho demana, ara que m’ho puc permetre, intento reposar-me i recuperar aquella son que diu que no es recupera, per si de cas!