dilluns, 31 de juliol de 2017

Un mostre em ve a veure

No he vist la pel·lícula i ara, després de llegir el llibre, ja no se si la veuria. 
No tenia ni idea de què anava perquè quan una cosa m'interessa intento no parar-hi massa atenció perquè no me l'espoileratitzin (m'acabo d'inventar una paraula) i m'ha encantat.
He plorat com una magdalena i penso que és una bona lectura per a fer un exercici introspectiu sobre els mostres que tots tenim a dintre o que es vene a visitar de tant e tant.
Ras i curt, encara que metafòric, el teix té el poder de salvar el que es pot salvar. El mostre ve a buscar el que no sempre és fàcil de trobar, encara que sigui dins nostre: la veritat.
Molt recomanable.

9 comentaris:

  1. Normalment és més interessant llegir els llibres que veure la peli, però no sempre, perquè aquest dia vaig tornar a veure els Ponts de Madison i em va continuar emocionant i això que després de llegir el llibre, l'he vista un munt de
    vegades...
    Bon vespre, Laura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades el cinema també t'ajuda a recrear les emocions de diferent manera. Tot té el seu què!

      Elimina
  2. També he llegit el llibre i no he vist la pel·lícula. Segur que visualment és una passada, però ara la història ja la coneixem. Està prou bé, i fa pensar, encara que em sembla un llibre més aviat juvenil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un jove pot fer la seva interpretació però un adult en pot treure molt profit també. Hi ha monstres que ens acompanyen tota la vida!!!

      Elimina
  3. sembla mot interessant ...primer m'he de llegir i vull fer-ho ,la pila de novel·les pendents

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un llibre que es llegeix en res, però clar, les piles que tenim acumulades...
      Les vacances són un bon moment per a fer-les baixar ua mica!

      Elimina
  4. No l'he llegit, però me'n fas venir ganes... el posaré a la llista. Gràcies.

    ResponElimina
  5. Jo vaig llegir el llibre amb el meu fill per les nits. Pel meu gust un pèl reiteratiu i de ritme lent, però emotiu, això sí. La peli la vam veure més tard. Difícil una peli sobre aquest llibre. El que t'imagines llegint pot no semblar-se gaire al que veus a la pantalla.

    ResponElimina